Ignis, novum naix un mes d’abril, on un equip de persones il·lusionades ens reunim per tal de bolcar-nos en una idea bàsica: tornar als orígens. Allò que en els versos de Raimon seria no perdre la identitat, ens fa arribar fins al primer llibret de falla i fins a un dels suecans més il·lustres. Així, ens assabentem que el primer llibret de falla va ser escrit per Josep Bernat i Baldoví per a una comissió de la plaça de l’Almudí de València, lloc on actualment descansa un dels museus més atractius de la ciutat: el centre arqueològic de l’Almoina. Per als que no ho haveu fet, visiteu-lo perquè en qüestió de segons podreu reviure una experiència totalment romana, ja que allí romanen les restes romanes de l’antiga ciutat de Valentia. I és ací on establim el nexe i la idea principal d’aquest llibret: Bernat i Baldoví, els romans i les falles.
Ben mirat era un projecte interessant, ja que sobre Sueca i els seus voltants s’origina la idea que els nostres avantpassats romans habitaven una zona anomenada Sucro, de gran importància cultural i social per a l’època. Vet ací l’eix argumental del llibret i sobre el qual hem anat desglossant tots els articles que trobem escrits.
Durant la lectura, trobareu en primer lloc, una estructura molt simple amb una meitat clarament fallera, on incloguem també diferents aspectes culturals que són l’essència de la nostra comissió. A saber: la col·laboració amb el festival de teatre MIM, la donació de sang, el concurs de fotografia, el concurs de microrelats i les jornades literàries que hem començat enguany. Com vegeu som una falla implicada amb la cultura i com diguem ací, «no parem en torreta».
En segon lloc, ens centrarem en l’aspecte més literari on realitzem un monogràfic sobre l’herència romana present a les falles. Com he dit abans, hem intentat realitzar un ventall ampli d’articles (un total de 13) que conten des d’un àmbit professional la relació de les falles amb diferents aspectes de la vida romana.
El monogràfic comença amb les paraules de Pere Fuset, president de la Junta Central Fallera i regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, que s’ha encarregat de posar en el mapa internacional a la ciutat de València, nomenant a les falles Patrimoni Immaterial de la UNESCO. Seguidament, Joan Santacana, arqueòleg català, ens mostra un estudi on es pot observar la clara relació entre el mestre italià Bernini, les falles i la Piazza Navona de Roma.
Tenim el plaer de comptar amb la presència i les paraules de Jose Maria Chiquillo, senador per la província de València, que abandera actualment el programa UNESCO Rutes de la Seda i el qual ens ha escrit per tal de posar en valor els patrimonis que tenim en la nostra comunitat i destacar el difícil procés que han seguit les falles per aconseguir aquest reconeixement. Li desitgem tota la sort del món per obtenir el reconeixement que es mereix.
Així mateix, Òscar Rueda, president de l’associació cultural Casal Bernat i Baldoví, ens escriu sobre el primer llibret de falla i sobre el veí del nostre poble. Òscar fa una reflexió sociolingüística sobre l’ús de la llengua i sobre les falles.
També ens acompanya hui en l’acte Vicent Cucarella, economista valencià i Síndic Major de Comptes de la Comunitat Valenciana. Vicent realitza una reflexió sobre el consumisme i el seu paral·lelisme amb el consum esclavitzant i la situació econòmica de l’antiga Roma.
A continuació, Aida Ferri, historiadora suecana, ens mostra l’art i l’erotisme romà, tantes vegades present en els nostres monuments en forma de sàtira, burla i sexualitat.
Després podreu llegir dos articles, de Carlos Fuster i Almudena Villegas, que tenen en comú l’alimentació romana. Per un costat, Carlos ens explica tal com ho va fer a les Jornades Literàries, la presència dels romans en el cultiu de la pansa fins fa pocs anys.
Per altre costat, Almudena, membre de la Real Acadèmia de Gastronomia, ens explica la base de la dieta mediterrània i l’alimentació a les ciutats hispano-romanes.
El toc més didàctic i literari el posen Paco Llàcer i Victor Labrado. Paco és catedràtic de grec i membre de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i ens explica d’una manera molt clara l’origen d’algunes paraules falleres com ninot, traca o bunyols. Per la seua banda, Víctor, suecà i autor de novel·les molt populars, explica la llegenda d’alguns personatges infantils com l’home dels nassos i el Caro.
Ja per últim, el llibret acaba amb 3 articles més tècnics que parlen sobre la relació de la festa de les falles i l’imperi Romà (realitzat per l’artista suecà Carlos Puchades) i sobre la història de Sicània i Sucro, on gràcies als estudis de Joan Antoni Montalbàn i Josep Bisbal descobrirem si efectivament aquesta terra en la qual habitem hui en dia perteneixia o no al nom de Sucro.
I fins ací el nostre llibret. Com dia al principi, ha sigut un viatge dur però il·lusionant. És per això que vull agrair la tasca de l’equip de llibret que ha fet possible aquest estudi, tant a l’equip de redacció com a l’equip de publicitat, a Vero per l’espectacular portada, a la impremta MBN per la paciència, constància i la maquetació d’aquest llibret i a totes aquelles persones que col·laboren econòmicament per fer possible que hui el tinguem en les nostres mans. Moltes gràcies a tots!
Dit açò només em queda convidar-los a una bona lectura, reflexiva i pausada sobre els nostres avantpassats romans i desitjar-los unes bones festes. Moltes gràcies a tots.
FALLA BERNAT ALIÑO (SUECA) 